Amb l’objectiu d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible a nivell global, l’Agenda 2030 estableix una sèrie de propòsits per abordar els reptes econòmics, socials i ambientals als quals ens enfrontem. Concretament en el sector immobiliari, aquests canvis normatius juguen un paper fonamental en l’assoliment d’aquests objectius, alineant la indústria amb els criteris ESG i de descarbonització establerts per la normativa europea.
A Renta Corporación som plenament conscients de la importància d’aquestes polítiques. Ens caracteritza l’ànim per desenvolupar una conducta que ens permeti millorar la qualitat de vida dels nostres treballadors, les seves famílies, la comunitat local i la societat en general. Per això adoptem mesures que fomenten les bones pràctiques en el nostre dia a dia.
A continuació explorarem quins són els principals canvis normatius del sector immobiliari i com aquestes regulacions han afectat el sector a les ciutats de Barcelona i Madrid. Segueix llegint per descobrir-ho!
Quins són els objectius de l’Agenda 2030?
L’Agenda 2030 és un full de ruta desenvolupat per l’Organització de les Nacions Unides que té com a objectiu principal fomentar el desenvolupament sostenible arreu del món. Per aconseguir-ho han establert 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que abasten àrees com l’eradicació de la pobraça, la igualtat de gènere, l’accés a l’habitatge digne i la protecció del medi ambient.
Aquests ODS conformen una guia per facilitar la presa de decisions responsables en diferents sectors, incloent el immobiliari. Concretament en aquest, els més rellevants són els següents:
- ODS 6 – Aigua neta i sanejament: El sector immobiliari té la responsabilitat de garantir l’accés a aigua neta i sanejament adequat en els edificis. Això inclou la implementació de sistemes eficients de gestió de l’aigua, l’ús responsable dels recursos hídrics i la promoció de pràctiques de sanejament adequades.
- ODS 7 – Energia assequible i no contaminant: En aquest sentit, el sector és responsable de contribuir en la transició cap a fonts d’energia netes i eficients. Això implica promoure l’eficiència energètica en els edificis, fomentar l’ús d’energies renovables i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al consum energètic.
- ODS 9 – Indústria, innovació i infraestructura: Aquest objectiu es relaciona amb la promoció de la infraestructura sostenible, la innovació tecnològica i la promoció de la industrialització sostenible. En el nostre sector, això implica adoptar pràctiques de construcció sostenible, utilitzar materials i tecnologies innovadores i promoure l’eficiència en l’ús de recursos.
- ODS 11 – Ciutats i comunitats sostenibles: Aquest objectiu busca aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles. El sector immobiliari juga un paper fonamental en la planificació i construcció d’infraestructures i edificis sostenibles, en la promoció de l’habitatge assequible i en la millora de l’accés als serveis bàsics en àrees urbanes.
- ODS 13 – Acció pel clima: Atès que el sector immobiliari és responsable d’aproximadament el 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es lliberen anualment, és fonamental prendre mesures per reduir la petjada de carboni dels edificis. Això inclou la implementació de pràctiques de construcció sostenibles, l’adaptació al canvi climàtic i la promoció de la resiliència davant fenòmens extrems.
Criteris ESG
A més d’aquests ODS, en el sector immobiliari la integració de criteris ambientals, socials i de governança (ESG, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en una prioritat. Aquests criteris estableixen estàndards per promoure les bones pràctiques en la construcció i gestió dels actius immobiliaris.
Normativa Europea per a la descarbonització del sector
En línia amb els compromisos internacionals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la Unió Europea ha establert una sèrie de regulacions per impulsar la descarbonització del sector immobiliari. Aquests canvis normatius estan dissenyats per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, reduir la dependència dels combustibles fòssils i mitigar l’impacte ambiental dels edificis.
Impacte dels canvis normatius immobiliaris a les ciutats de Barcelona i Madrid
Les ciutats de Barcelona i Madrid són exemples destacats de com estan influint els canvis normatius immobiliaris. Totes dues ciutats han implementat polítiques i regulacions que fomenten l’eficiència energètica, la promoció d’energies renovables i la rehabilitació d’edificis existents. A més, s’han establert requisits de certificació energètica per garantir que els nous desenvolupaments immobiliaris compleixin amb estàndards sostenibles.
A Barcelona, per exemple, s’ha implementat el programa “Superilla”, que restringeix el trànsit de vehicles en determinades àrees de la ciutat per promoure la mobilitat sostenible. A més, s’estan realitzant projectes de regeneració urbana que busquen revitalitzar espais públics, fomentar la biodiversitat i millorar la qualitat de l’aire.
Un clar exemple a la ciutat de Madrid és la posada en marxa del Pla de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic, que estableix mesures per reduir les emissions de gasos contaminants i millorar l’eficiència energètica dels edificis. També es promou l’ús d’energies renovables, com la instal·lació de panells solars en edificis públics i privats.
Aquestes regulacions i polítiques tenen un impacte significatiu en el mercat immobiliari. Els promotors immobiliaris han d’adaptar-se als requisits d’eficiència energètica i sostenibilitat establerts per la normativa, la qual cosa implica la incorporació de tecnologies i materials més ecològics en els seus projectes.
A més, els compradors i arrendataris també mostren una preferència creixent per habitatges que compleixin amb els estàndards sostenibles, la qual cosa impulsa la demanda de propietats que s’ajustin a aquests criteris.