Barcelona és una ciutat coneguda per la seva bellesa arquitectònica i ambient acollidor. Tot i això, en els últims anys, la capital catalana ha fet un pas més enllà en reinventar-se en matèria d’urbanisme. Des de fa més de 30 anys a Renta Corporación participem en la seva transformació per aconseguir adaptar els edificis a les necessitats de les noves generacions aportant valor afegit i sense perdre’n l’esperit i l’essència.
En aquest article de Renta Insights, explorarem algunes de les iniciatives innovadores que la ciutat ha implementat per transformar el paisatge urbà i convertir-se en un referent a nivell mundial en l’àmbit del desenvolupament sostenible.
Conversió dels carrers en zones per a vianants – model Superilla
Una de les estratègies més destacades que Barcelona ha adoptat és el model Superilla. Aquest concepte persegueix l’objectiu que els vianants recuperin una part de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats. A través de la conversió en zona de transeünts de diverses illes de la ciutat, s’han creat espais més amplis, verds i segurs per als vianants. Els carrers s’han transformat en zones de convivència, amb prioritat per als vianants i els mitjans de transport no motoritzats. Aquest enfocament ha fomentat la interacció social i ha millorat la qualitat de vida dels residents en reduir la contaminació acústica i atmosfèrica.
Adaptació dels espais urbans
La ciutat destaca per la seva habilitat per adaptar els espais urbans a les necessitats canviants de la societat. Un exemple clar és la renovació d’antigues fàbriques i magatzems en moderns espais culturals i residencials. Aquests espais renovats han donat lloc a noves zones urbanes amb una gran oferta cultural i de lleure, atraient residents i turistes per igual.
Arran de la pandèmia ha canviat dràsticament la concepció que teníem dels nostres carrers. Després dels gairebé tres mesos de confinament domiciliari, els carrers van deixar de ser un espai prioritari per als vehicles per donar pas a les persones. Fer esport a l’aire lliure o simplement retrobar-se amb familiars o amics per passejar o fer pícnics va ser l’inici de la nova normalitat. Això va provocar un canvi dús dels espais públics que ens va demostrar que la transformació de grans ciutats com Barcelona és necessària i beneficiosa no només per als ciutadans sinó també per al medi ambient.
Planificació urbana per lluitar contra el canvi climàtic
La lluita contra el canvi climàtic ha estat una prioritat a la planificació urbana de Barcelona. La ciutat ha implementat mesures per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, fomentar l’eficiència energètica i promoure l’ús d’energies renovables. A més, de les Superilles, s’han creat nombroses àrees verdes i s’ha augmentat la presència d’arbres als carrers per millorar-ne la qualitat de l’aire i combatre l’efecte illa de calor.
Façanes verdes i horts urbans
Una altra iniciativa d’urbanisme que destaca cada vegada a més ciutats és la incorporació de façanes verdes i horts urbans als terrats dels edificis. Aquests espais verds no només embelleixen la ciutat, sinó que també proporcionen beneficis ambientals en millorar la qualitat de l’aire, reduir la temperatura i promoure’n la biodiversitat. A més, els horts urbans permeten als residents cultivar les seves pròpies fruites i verdures, fomentant un estil de vida més sostenible i saludable.
El futur de la mobilitat
Si parlem de reinventar-se en matèria d’urbanisme, hem d’esmentar el futur de la mobilitat urbana.
Els darrers anys Barcelona ha facilitat l’accessibilitat a les diferents formes de transport públic ampliant les infraestructures amb noves línies d’autobús, tramvia i algunes de les línies de metro existents. També ha incentivat l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu, i ha creat extenses xarxes de carrils bici i sistemes de bicicletes compartides. A més, s’han implementat solucions de mobilitat intel·ligent, com ara la integració d’aplicacions mòbils per al transport públic i la promoció de la mobilitat elèctrica.
Un altre aspecte fonamental que ha col·laborat en aquest fet ha estat les bonificacions en els títols d’ús freqüent del transport públic i l’ampliació de l’edat d’ús de la T-Jove que permet que cada cop més ciutadans optin per altres maneres de moure’s per la ciutat a part del vehicle privat. Aquestes mesures contribueixen a reduir la congestió del trànsit i millorar la qualitat de l’aire a la ciutat.
Aquestes transformacions no beneficien només els residents de Barcelona, sinó que també atrauen l’atenció d’inversors i compradors interessats en una ciutat amb una visió a llarg termini i un enfocament cap a la sostenibilitat. L’aposta per un pla urbanístic més humà, verd i eficient crea un entorn propici per al desenvolupament de projectes immobiliaris innovadors.